Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls
Presentem “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls” un nou llibre de temàtica castellera però que té molt a veure amb les muixerangues, ja que posa l’atenció en el moment històric on els balls de Valencians es converteixen en Castells. L’autor és Àlex Cervelló, investigador de la Universitat Rovira i Virgili. Gràcies a aquest estudi hem pogut saber qui va ser el primer enxaneta de la història.
El treball d’investigació auspiciat per la «Càtedra per l’Estudi del Fet Casteller» de la Universitat Rovira i Virgili ha comptat amb la col·laboració de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Cervelló ha tret a la llum un document que data l’aparició dels Castells a Valls en 1791, deu anys abans del que es pensava fins ara, En concret es tracta d’un rebut de febrer d’aquell any. Un altre document de l’any anterior, 1790, anomena a la colla amb la denominació ball de valencians. El mateix grup ja havia ballat amb anterioritat en diverses festivitats, però segons sembla, l’evolució tècnica de la colla aquell any va ser considerable, tant com perquè en 1791 els anomenaren «Nois de Castells» en un rebut de vestimenta que va pagar el rector de Valls.
L’existència d’un ball de valencians propi de Valls i previ als Castells també queda demostrada per l’autor en aquesta obra.
«Anxaneta» era el renom del primer enxaneta de la història.
El treball d’Àlex Cervelló també ens aporta informació sobre l’aparició de xiquets per coronar les figures, cosa que amb la reducció de pes que comportava permetia guanyar altura als Castells. D’aquesta forma s’ha pogut saber que Jaume Fuster Foguet entraria a la colla en la dècada de 1770 convertint-se en el primer xiquet. El fet que al xiquet se’l coneguera amb un renom no heretat per via familiar, no deixa de ser, un motiu de reflexió al voltant de l’etimologia del mot Enxaneta.
Aquest treball corrobora també que els balls de valencians estaven molt més estesos del que es pensava. Al segle XVII ja començaren a adoptar el ball al Camp de Tarragona i amb el temps perderen la part ballada per centrar-se a aconseguir cada dia més altura a les seues construccions humanes. Un procés d’evolució tècnica que marca diferencies amb el ball de valencians originari (la muixeranga) i necessita un nom: els Castells.
