Festa de la Magdalena de l’Olleria, vint-i-un anys, XXII edicions
Explicar els orígens de la festa de la Magdalena de l’Olleria no és una tasca fàcil. Per decidir posar aquesta data del calendari com referent per a la cultura popular recuperada van ser molts els elements i persones que es van conjugar. L’any 1995 es posà en marxa un taller de danses valencianes i cultura popular a l’Olleria. Del taller va nàixer el grup El Revol, els components inicials, impulsors del projecte, pertanyien a l’agrupament escolta Sant Jordi i aconseguiren acomboiar a altres companys i companyes per crear una colla de dolçaina al voltant de Xavi Sahuquillo el qual formava part de la colla de dolçainers El Regall d’Ontinyent de la que és membre fundador. Sahuquillo havia intentat impartir classes a l’Olleria anteriorment però no havia quallat la cosa fins aquell moment. Així naixeria la colla de dolçaina i percussió La Morralla i d’aquesta manera les danses es podrien ballar amb músics del poble. Molt important va ser també el testimoni i les aportacions del tio Faus, un clarinetista retirat que va taral·lejar a Xavi Sahuquillo les melodies de la Dansà de l’Olleria.
La dansà, és un ball ritual molt antic que es ballava en commemoracions, festes i esdeveniments importants; un ball de carrer on participava tota la població. Era molt comú a tots els pobles encara que solia tindre a cada lloc particularitats pròpies. Per recuperar els passos es va comptar amb l’ajuda del grup de Danses d’Ontinyent.
Paral·lelament a tot açò, alguns membres de l’agrupament Sant Jordi viatjaren a Mallorca a una trobada d’Escoltisme i entraren en contacte amb gent castellera que els van ensenyar els passos bàsics per pujar uns damunt d’altres.
Tot estava a punt perquè entraren en escena uns documents antics que parlaven del Ball dels Locos de l’Olleria i es generara el tercer grup que conformaria l’actual festa de la Magdalena. De casualitat es va saber que al poble s’havien fet torres humanes precedides d’una dansa de carxots fins als anys 30. Uns documents molt oportuns que permeteren posar llum sobre una tradició que pràcticament ningú recordava. Buscaren el testimoni de la gent més major i aconseguiren una descripció del ball i d’algunes figures de la mà de la filla del tio Palmera, l’home que antigament coronava la torre humana. Beure d’una bota i arruixar al públic o fer dalt de tot la figuereta (allò que anomenem fer «el pino») eren habituals. El Carxot era un pal dels utilitzats per a la dansa de bastonets el qual folraven amb pell de conill.
Per sort la música també va ser recuperada gràcies als testimonis de Maria i Ximo Taleca. A més de la partitura recuperada també bastiren figures al ritme de peces musicals pròpies de colles castelleres, i és que quan començaren no sabien encara la diferència tècnica entre muixeranga i castells, ser capdavanter té les seues coses.
El Ball dels Locos pel que sabem a hores d’ara, tot apunta a fer-nos pensar que és una concentració i suma de tradicions. Un reagrupament fruit de les típiques persecucions que patia la cultura popular al segle XIX en pro d’una suposada modernitat.
Les festes de Locos es caracteritzaven perquè es formava un ajuntament de farsa que prenia el poder per un dia, dictaven bans absurds i cobraven denúncies sense sentit alhora que convidaven a beure, així finançaven la festa. Una celebració molt similar a les que es feien i encara es fan en algunes altres poblacions. Segons el Diccionari Etimològic de Joan Coromines, loco és un castellanisme que «s’introduí només amb caràcter d’eufemisme (per no ofendre els parents, etc.), que com a tal resultava més passador que foll» (Vol. V pàg. 314). I és que dir-li a algú boig o foll segons en quina època podia ser un insult molt gran. És per això que no traduïren el nom en la seua constitució com associació, per mantenir aquesta peculiaritat històrica que ens pot servir per a recordar la forma de vida que patiren els nostres avantpassats.
Coreogràficament parlant, Tot fa pensar que el ball amb el temps anà perdent elements per acabar en un ball de carxots i un parell de construccions humanes. Una estructura molt semblant als elements propis que s’han mantingut o bé tenim documentats en les muixerangues i balls de negrets d’altres localitats valencianes. Fora del dia de la seua festa, una altra funció dels Locos era posar ordre en l’organització de les cavalcades festives. Moments que van quedar immortalitzats en fotos que el Col·lectiu l’Olla va trobar dins de la seua activitat de recuperació d’imatges antigues del poble.
Els Locos, antigament també organitzaven les cavalcades.
Imatge recuperada pel Col·lectiu l’Olla
L’any 1996 va tornar al carrer la festa de la Magdalena de l’Olleria de la mà dels tres grups de cultura popular recentment creats. Malgrat el seu nom, en aquesta ocasió es tracta d’una festa laica. Amb més de vint anys d’existència, ja s’ha convertit en tradicional la festa no-religiosa que celebren el dissabte més pròxim al dia de la festa de la Magdalena. Ara fa XXI anys els grups de cultura popular de la població – El Revol, La Morralla i El Ball dels Locos – recuperaren aquesta data de manifestació festiva de juliol i actualitzaren la festa als nous temps amb la nova Festa de la Magdalena de l’Olleria. La religiosa Festa de la Magdalena de l’Olleria s’havia perdut perquè la gent va començar a anar-se’n als banys de Bellús, o més tard a Gandia, i a poc a poc va perdre força. A més, La Magdalena tot i ser la titular de la parròquia, no és cap patrona local de manera que la Festa de la Magdalena de l’Olleria era reduïda.
Magdalena 2016 Comarcal.tv
Estem davant de tot un exemple de recuperació festiva i d’integració de la dona a la festa, ja que El Ball dels Locos va ser la primera colla que va comptar amb xics i xiques per a la seua fundació, exactament igual que passava amb les danses i la música, d’una manera totalment natural. Una altra característica de la Festa de la Magdalena de l’Olleria és que es va convertir en plaça per mostrar al poble construccions humanes inèdites, figures de nova creació que anaven inventant davant la dificultat de tindre més informació de les antigues. Alguna d’aquestes ha fet molta fortuna, com l’Alcoianet, inventat per a una entrada dels Moros i Cristians d’Alcoi i que s’ha convertit en el primer objectiu de moltes colles modernes gràcies a la seua simplicitat i vistositat. Inventar figures, incorporar a la dona i fer alcoianets han creat tot un estil seguit per moltes muixerangues posteriors a 1996.
Des de Muixeranga.info els desitgem que tinguen una gran Festa de la Magdalena el proper dissabte 22 de juliol.
El cartell i el díptic de 2017 són obra de l’artista Lluci Juan, amb text de Joan Olivares.
PROGRAMA
19:45, Cercavila des de l’Hospital de les monges fins a l’església parroquial. Després volteig de campanes anunciant la festa a tot el poble i primeres torres humanes consistents en diversos pilars.
Tot seguit dansà des de l’església fins a la plaça de la Vila on es faran els balls, danses, muixerangues i castells amb la col·laboració del grup de danses d’Ontinyent, la Muixeranga de Pego i la banda de música AEM La Nova de l’Olleria.
En acabar la festa a la plaça, sopar popular a la Casa Santonja (venda de tiquets a «Ca Tarsi» i a «l’estanc de Raül») i actuació del grup musical «Radio Rude».
MAPES:
Casa Santonja (Museu del vidre)
Església:
Plaça:
Antic Hospital de les monges: