Albalat tenia Muixeranga. Josep Lozano ho trobà
Ja havia sentit parlar de què antigament Albalat tenia Muixeranga. També ho havia llegit en diversos escrits de Joan Bofarull i en un treball d’Oreto Trescolí i Enric Olivares que parlant de les vestimentes llogades per Casa Insa de València a diversos pobles, en fan menció. Concretament a “Les festes patronals de Cullera a través dels arxius de la Casa Insa” a la pàgina 18 expliquen: “Altre ball que s’inclou és el de Locos, dotze dansaires que segurament interpretarien un ball pantomímic semblant a una moixiganga i que a través dels arxius de la Casa Insa hem pogut documentar en altres pobles riberencs, com ara Albalat, Alzira, Benifaió, Carcaixent, l’Alcúdia, Polinyà, Riola o Sueca.” Per tant semblava clar que Albalat tenia Muixeranga. Però no va ser fins diumenge passat a Alginet on vaig coincidir en un dinar amb l’escriptor Josep Lozano que m’ho va aclarir tot.
Lozano serà hui divendres anomenat fill predilecte d’Alginet, el seu poble, junt amb el Catedràtic Vicent Simbor. La Muixeranga d’Alginet ha anunciat que anirà a l’acte per fer una intervenció simbòlica i sumar-se a l’homenatge. L’acte institucional serà a les 20 h.
Vicent Simbor Roig és catedràtic de filologia a la Universitat de València, i està especialitzat en literatura valenciana dels segles XIX i XX. Josep Lozano Lerma és escriptor i de la seua obra cal destacar Crim de Germania, Ribera o El Mut de la Campana. Però el treball que més ens afecta com a muixeranguers és la transcripció del dietari “Mis memorias de la presente existencia (1875-1929)” d’Estanislao Jordá Celda. Publicat a la localitat de Sollana l’any 2000 a la Revista d’Estudis Locals Suilana en el Núm III. A les pàgines 60-61, segons ens ha facilitat el mateix Josep Lozano, apareix el següent text: “Recuerdo que hará como 52 años, [el] dia 10 de agosto, fiesta del Cristo, como mis padres estavan en situación algo holgada, vinieron a pasar las fiestas mi tia Tereseta, con su primer hijo, que tendría unos ocho o nueve años, a grupa, con un jaca negra española. Y la ataron en el corral, a un pilar de una cubierta, y le echaron de comer alfalfa tierna. Yo, aunque pequeño, tenia idea, porque al ver toda la yerba esparcida por e suelo, traté de recogérsela, ignorando que el animal tenia el vicio de morder y, al agacharme delante de su cabeza, me siento apresado por su boca del hombro izquierdo, levantándome hasta perder los pies de tierra. Y, en un esbatusón, me lanzó a unos metros de distancia.
Al caer, y sentirme herido lloré. Salieron a recogerme, y quitándome la ropa vieron que me habia clavado los dientes en el hombro, manándome la sangre de la herida. Al momento, recuerdo de que en una cazuela pusieron vinagre y sal. Y con papel de estraza mojado con dicho líquido me lo pusieron al hombro.
Por fin pasó el susto y continuó el bullicio entre todos cuantos eran a comer en mi casa, que eran treinta comensales, por haber llevado la Muixeranga de Albalat de la Ribera, de donde es natal mi padre; que la componían 17 hombres. También vino la música de los Niños de la Beneficencia, entre ellos había un sobrinito de mi madre, que de nombre se llamaba Remigio, natural de Silla.” Lozano ens aclareix també que el “Cristo” es refereix al Crist de la Pietat, patró de Sollana. I que el dietarista escrigué açò en l’any 1929, per tant està referint-se a les festes de l’any 1877. En aquella època, Albalat tenia Muixeranga.
Des de Muixeranga Info volem donar-te l’enhorabona.
Moltes gràcies Josep Lozano per l’aportació i passeu un gran dia.
Salvador Vila.
Actualització a 7 d’abril de 2007
