El primer llibre monogràfic sobre les muixerangues
El llibre que es titula “Les muixerangues valencianes” és el primer que parla monogràficament sobre aquest tema. Fins ara s’han publicat estudis locals sobre algunes muixerangues, s’ha confós la muixeranga amb la moixiganga religiosa i s’ha relacionat amb els castellers de Catalunya. Aquest llibre parla una mica d’altres tradicions, però dóna tot el protagonisme a les muixerangues valencianes. És un llibre ben documentat, ja que recull informació de més 50 llibres i articles, 40 entrevistes, 140 fotografies, innombrables assajos, actuacions, festes, converses informals, etc.
El primer objectiu d’aquest llibre és donar prestigi a les muixerangues, demostrar que són un espectacle impressionant, una festa popular, unes associacions vives, un moviment social constructiu. En els últims anys han sorgit moltes muixerangues però molts valencians encara no les coneixen. Aquest apartat del llibre està condemnat a quedar antiquat, perquè el món de les muixerangues es mou molt de pressa, però el més important és explicar què són els muixerangues i què fan. Cal explicar-ho al públic en general, als mitjans de comunicació i a la gent que cada setmana s’apunta a fer muixerangues.
Les noves muixerangues no són un invent, sinó la renovació d’una tradició. Per tant, cal reivindicar la tradició valenciana de les muixerangues, cal investigar quines són les tradicionals que hi ha. Per això cal definir què és una muixeranga, cosa que no és fàcil. En aquest llibre, la muixeranga es defineix a partir de quatre components: acrobàtic, coreogràfic, religiós i burlesc.
El llibre també dedica un espai a alguns temes sensibles per a les muixerangues: el model de colla, la incorporació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga. El llibre expressa les opinions personals de l’autor, però això només és el punt de partida d’un debat que s’ha de fer entre totes les colles i tots els muixeranguers.
“Les muixerangues valencianes” és un llibre amb moltes fotografies, bonic, fàcil de llegir, pensat per a un públic ampli, sense coneixements previs del tema. Aquest llibre és una eina, una clau per a obrir portes. Si el sabem utilitzar, ens pot resultar molt útil.
La muixeranga és una tradició festiva valenciana consistent en alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi 20 anys, a Algemesí hi ha dos colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaguas, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys, s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.
En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, per això els hem anomenat “pals de pollastre”. No sabem si històricament estaven relacionats amb la muixeranga. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i pals de pollastre valencians, resumint la informació recollida en més de 40 entrevistes personals i més de 50 llibres i articles, i amb més de 140 fotografies.
Presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem “components”: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.
L’autor. Joan Bofarull Solé (Reus 1971 – ) és Casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor de Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixeranga, balls de valencians i castells.