Muixeranga de Sueca, 12 anys i consolidant

Muixeranga de Sueca, complir 12 anys i consolidar la colla

 

Muixeranga de Sueca, complir 12 anys amb la seua 13a actuació dins dels actes de la celebració de la Vigília i Nit de Nadal és el regal que li ha fet la colla a la capital de la Ribera Baixa. Com cada any el 24 de desembre hi ha hagut actuació juntament amb el foc, les nadales, el cant de la Sibil·la, les danses, les dolçaines i les percussions. Enguany hem estat i vos ho expliquem.

Ens conta Daniel Vera de Tradicions i Costums de Sueca, que la gent d’entre 40 i 50 anys encara van viure de menuts la Vigília i la Nit de Nadal d’una manera diferent del que es fa hui en dia. Aquesta generació encara mantenia la tradició heretada dels pares, avis i avantpassats. El costum era que els xiquets i els més joves anaren el dia 24 pel poble oferint-se a cantar nadales per les cases, els casinos, bars i altres establiments. Aquells que acceptaven escoltar de bon grat els improvisats cors, donaven a canvi unes estrenes generalment en forma de monedes.

És per això que el fet de cantar nadales siga un dels elements fonamentals de la celebració a hores d’ara. Els cors tenen una estructura definida i la majoria dels participants ixen tots els anys. Al cap i a la fi del que es tracta és de no trencar la tradició musical i popular.

Si antigament eren pocs els cotxes que circulaven, ara és l’Ajuntament de Sueca qui talla els carrers més cèntrics. Davant la Casa de la Vila es fa una foguera a prop d’un Betlem de proporcions reals i d’un arbre nadalenc que presideixen la plaça en aquestes festes. Allà van aplegant-se els participants: cors, músics, dansadors, muixeranguers i públic en general. Amb puntualitat suecana, a les 18 hores s’obri l’Ajuntament. A les escales es canten els Goigs de Nadal amb la Començadora i Llauradoretes de la Mare de Déu i els Majorals dels Benisants. També hi participen el Sibil·ler i l’Acòlit de la Calenda, que a les 20 hores intervindran a l’església. Fins i tot els polítics, els representants democràtics del poble, canten.

La repetició d’elements festius al llarg de l’any en diverses celebracions ha estat sempre una constant en la cultura popular valenciana i a Sueca ha sabut aprofitar-se per a consolidar un corpus festiu fàcilment repetible nadal rere nadal. Apropar-se al món festiu de Sueca mai no deixa de sorprendre i sempre s’aprén alguna cosa nova.

Als Goigs de Nadal segueix a càrrec del Cor de la Societat Unió Musical, el cant de Nadales a la plaça de la Vila davant mateix de l’Ajuntament. Continua la festa amb el Ball de Pastorets que executa les seues coreografies davant del naixement. El grup de danses l’Almogàver li pren el relleu mentre van preparant-se els membres de l’Associació Cultural La Xala per fer un cant de nadales als carrers més cèntrics, periple que tornarà a la plaça on es bota foc al castell i després d’una dansà actua la Muixeranga de Sueca amb tres de les millors figures del seu repertori. No queden massa lluny el 8 de setembre i el 9 d’Octubre, festivitats més emblemàtiques d’aquesta colla, això seguit d’un novembre d’assaig fa que la nit de Nadal siga única per a la colla, ja que és un bon moment per consolidar tècnica i perquè no, fer si calen proves arriscades sobre una base molt treballada i sòlida.

Finalment a l’Església Arxiprestal de Sant Pere Apòstol: Cant de la Sibil·la, Sermó de la Calenda i Missa. El mateix temple que ja ha sigut protagonista a les 12 de migdia amb el toc de l’Àngelus i el repic de campanes que marquen l’inici dels actes.

Possiblement no hi ha millor entorn festiu per tancar l’any que aplegar a tota la colla i tornar a la plaça on es va presentar en societat l’any 2005 la Muixeranga de Sueca de la mà de Tradicions i Costums. D’això ha fet ara 12 anys. Amb aquesta ja són 13 vegades que la colla ha participat en els actes del 24 de desembre. Ara s’enceta un any d’activitat marcat pel número 13. El 9 d’Octubre de 2018 serà la 13a vegada que la muixeranga participarà en els tradicionals actes commemoratius, igualment passarà amb la processó de la Mare de Déu de Sales el dia 8 de setembre vinent, seran també 13 vegades consecutives de participació. A cap d’aquests actes ha fallat mai la muixeranga des de l’any 2005.

Amb anterioritat van haver intents de reviscolar la tradició muixeranguera a Sueca, però l’aparició en 2002 de la Muixeranga de la Safor va ser el detonant. Des de Tradicions i Costums de Sueca assabentats, buscaven gent suecana que volguera participar en la muixeranga, així l’estiu de 2005 un parell de persones de Sueca s’havien posat en contacte amb muixeranguers de la Safor. Intentaren arreplegar gent per debutar en la processó però va ser impossible. Finalment optaren per demanar ajuda a la colla saforenca. L’aparició per sorpresa d’una muixeranga en plenes festes majors va despertar l’interés d’alguns espectadors.

Després de diverses reunions es va aconseguir assajar al llarg de novembre i desembre per finalment fer tres figuretes el dia 24. S’ha demostrat que l’encert va ser gran perquè com ja hem dit, aquesta celebració dóna cabuda a elements festius ben diversos, un entorn magnífic on integrar-se, que no exigia una gran quantitat de figures per debutar i que s’ha convertit en el marc perfecte per celebrar cada any l’aniversari de la colla amb els ja tradicionals dolç i mistela que enguany a més ha vingut acompanyat d’un petit homenatge de la colla a Maria Vázquez i Enric Alemany que han deixat els càrrecs de Presidenta i Mestre. En 2017 la Muixeranga de Sueca ha viscut canvis importants i afronta nous reptes, ja que recentment ha estat renovada la directiva.

muixeranga-de-sueca5

 

 

 

Maria i Enric reben un petit homenatge.
Foto: Mabel Roig

 

La nova Junta presidida per Andrea Oller com marquen els estatuts, es va reunir i van designar una nova comissió tècnica encapçalada per Empar Ribes, natural d’Algemesí, que fa tres anys que viu a Sueca i és membre des d’aleshores de la Muixeranga de Sueca.

muixeranga-de-sueca-empar-andrea

Andrea i Empar en un assaig.
Foto: Arxiu M de Sueca

En acabar els actes de la Vigília i Nit de Nadal hem aprofitat per a parlar amb elles i què ens conten els plans de futur que tenen per a la colla.

– Una vegada superada la tensió de l’actuació, podríeu contar-nos com veieu d’ací a uns anys la Muixeranga de Sueca?
Empar: Jo crec que com a totes les colles, pensant amb un futur la paraula concreta és PROSPERAR (amb majúscules).
També créixer, anar a l’endavant, superar-se amb les figures i el més important, fer colla. El futur són els xiquets, tota la xicalla. Per això haurem d’anar buscant xiquets i com no, als seus pares. Farem tallers, assaigs a les places. I així construirem un futur sòlid i ple de muixerangues.
Andrea: personalment dir, que un dels objectius que em marque, igual que Empar és la presència de “nanos”. M’encanta vore xiquets als assajos, com més serem millor, però sobretot que hi haja molta xicalla.

– I els objectius per la present temporada?

Empar: Ampliar la quantitat de persones participants és fonamental. Quant a les figures fer-ne més de 4 alçades i incorporar més figures plàstiques a les processons.
Andrea: Com ja he dit abans, el tema dels xiquets és molt important i millorar la part tècnica, volem pujar alt però sobretot volem pujar bé.
Empar: Als assaigs farem més activitats amb els xiquets, i també volem fer més tallers a les escoles per a donar-nos a conéixer millor.

– Com van ser els vostres inicis al món muixeranguer?
Empar: Jo tenia 10 anys quan vaig començar, era “Xiqueta” coronava pilars de 4 i el Castell, de 4 alçades també.
Va ser graciós com vaig apuntar-me. Jo ja anava a la Nova Muixeranga i pujava, mon pare era sabedor, però ma mare no. I resulta que el dia que ma mare i jo anàrem per pagar la matricula, en dir el meu nom ningú sabia qui era jo. Aleshores ella em senyalà i exclamaren tots “Amparito la valenta!” i ma mare no entenia res (Empar no pot evitar riure i ens fa riure a tots amb l’anècdota).
Empar: Vaig ser pocs anys Xiqueta i d’aquesta posició vaig passar a ser Prealçadora. Tenia 13 anys però era molt xicoteta d’alçada. Vaig estrenar aquesta posició l’any 2004 en “La Dolçaina” la meua primera construcció de 6 pisos. Una figura que es va coronar en aquella ocasió i que a la Nova Muixeranga ja no s’ha fet més. Hem sent molt orgullosa dels meus inicis.

Andrea: La meua passió muixeranguera és més recent, vaig començar encara no fa 4 anys. La primera actuació va ser un 9 d’octubre, i vaig començar a anar pel meu cosí Arnau que sempre estava dient-me que m’apuntara.

– Andrea, et va emocionar actuar al pati de la casa de Joan Fuster?
Andrea: El 9 d’octubre en casa Fuster sempre emociona, tant el primer any que vaig estar en la pinya, com la resta de vegades que he pujat a fer la figura d’alçadora (mai he sigut alçadora). És una actuació on sempre tens l’adrenalina “a tope“.

– La Muixeranga de Sueca va patir una crisi molt forta i l’any 2010 va estar a punt de desaparéixer. Com ho vau viure des de fora?, ja que vosaltres esteu en la colla des de fa relativament poc.

Andrea: Jo la veritat no ho vaig viure perquè estava estudiant fora, per això també que tardara en anar a la muixeranga tot i que sempre que la veia a la processó em cridava l’atenció, alguns anys hi havia més gent que altres, però sempre estava la muixeranga el 8 de setembre.

– Com totes les colles muixerangueres necessiteu un local amb alçada i equipat per poder créixer com a colla i fer assajos amb la màxima seguretat. Teniu pensat aconseguir-ho en aquesta temporada?

Andrea: En aquesta temporada? Uf! (exclama), està complicat, m’encantaria, i crec que a tota la colla, tenir un lloc no sols per a assajar, sinó per a fer colla, per al comboi tant de la nostra terreta. Pense que és un objectiu que tenim tots com a colla, però no de hui per a demà, és a llarg termini, ens podem centrar en objectius més immediats.

Empar: Sí, Andrea té raó, és complicat. Però fem tot el possible per a trobar-ne. Actualment assagem en estiu al Parc de l’Estació i en hivern hem d’agrair-li al Col·legi de Fàtima que ens deixe les seues instal·lacions per no interrompre la nostra activitat. Sense aquesta col·laboració l’actuació de la nit de Nadal seria molt complicada de preparar.

– Des de Sueca esteu ajudant a la Muixeranga d’Alginet, una colla que ha crescut molt ràpidament. Gent de Sueca junt amb muixeranguers d’altres colles ajudaren a nàixer a la colla, després Alícia Arlandis i Enric Alemany es van fer càrrec de la part tècnica a petició de la gent d’Alginet. Com viviu aquesta relació tan estreta?

Empar: Doncs primer va sorgir la relació tècnica, muuxeranguera… Però a poc a poc i sense cap dubte tots els integrants de la colla d’Alginet ens van rebre amb els braços oberts. I en especial Mabel la presidenta. AmadorMagda la seua germana són un sol de gent…(li demanem a Empar que no anomene els 70 integrants de la colla d’Alginet perquè anava pel camí de fer-ho. Riguem tots, a Sueca recordar a la colla d’Alginet evoca molts bons records. Intentem recuperar la conversa).
Empar:. Com estava contant… volem que cresquen perquè són molt grans com a persones i sé que ho aconseguiran perquè tenen moltes ganes d’aprendre.

Andrea: Estic totalment d’acord amb Empar i com a molt afegiria que sí, que hi ha una relació estreta amb la colla perquè a la fi del que es tracta és de fer pinya i fer muixeranga i al final el color dóna igual. No importa la camisa que portes, el sentiment és el mateix. Si algú demana ajuda a Sueca no diguem que no.
De fet cada dia hi ha més gent de Sueca que s’apunta a assajar amb la colla d’Alginet i a l’inrevés igual.

Són les 21,15 hores i la nit ja no dóna per a més, les famílies ens esperen. Ens n’anem de Sueca amb un bon gust de boca, hem vist noves camises a plaça, una presidenta i una mestra joves amb ganes de tirar endavant i una colla molt motivada amb la moral alta Per l’any pròxim acceptem la invitació de Tradicions i Costums, tornarem.