Hivern de festes amb muixeranga. Carnestoltes
Hivern de festes amb muixeranga continua analitzant els inicis de 2017. Hui parlarem del Carnestoltes. L’any passat dedicàrem també un article a la presència de muixerangues en alguns Carnestoltes. Quatre eren les ciutats en aquella ocasió. Algemesí, València (Benimaclet i Russafa), Vinaròs i Alacant.
En 2016 La Muixeranga de Vinaròs i La Muixeranga d’Alacant s’incorporaven per primera vegada al Carnestoltes de les seues respectives ciutats. Només una de les noves localitats ha repetit cartell enguany: Alacant, que comptarà però, en aquest cas, amb la Colla Corball que posarà el toc muixeranguer a la festa.
2017 però ens porta una sorpresa, la recuperació del seguici de Carnestoltes a Pego, una assignatura pendent que ha comptat amb la participació de la Muixeranga de Pego. Aquesta colla ha organitzat el dia de la vespra una xerrada per parlar d’aspectes històrics sobre la festa i les tradicions.
Hem d’estar d’enhorabona perquè cada vegada hi ha més hivern de festes amb muixeranga.
Alacant.
L’any passat, 2016, s’incorporava la Muixeranga al Carnaval d’Alacant. Desconeixem a hores d’ara si aquest va ser un fet singular o ja s’havia donat en el passat, són més les ombres que les llums quan volem saber les muixerangues que feien els nostres avantpassats. El que si que podem fer és afirmar que era la primera volta que es produïa aquest fet en el segle XXI.
Enguany la Colla de Cultura Popular de l’Alacantí ha preparat un magnífic espectacle per al Dijous de Gras, junt als Dimonis Puto del Socós dins del Correfoc. Ens asseguren que ha estat un espectacle únic a la ciutat, amb danses de bastons, muixerangues i molt de foc. Ací teniu un vídeo d’Eva Ortiz Gàlvez de la Colla El Cocó. Dolçaines i Tabals.
Aquesta Colla com ja diguérem en el reportatge que li dedicàrem quan es van presentar “Celebrem que el plantejament de la colla Corball siga tan diferent del que estem acostumats en el món muixeranguer i esperem amb il·lusió que ens alegren els sentits amb quadres de ball seguits de muixeranga. Costum que està sobradament documentada i que es realitzava amplament fins al segle XIX. Així vénen a sumar-se a altres muixerangues o danses amb torreta que actualment ballen a Titaigües, l’Olleria, l’Alcúdia, Peníscola o Algemesí entre d’altres“. I és que no tenen por a experimentar ni a innovar en el món de la cultura popular. Ara ha estat el foc, combinació que ja han experimentat altres colles, però des del seu naixement combinen Dansa de Bastons, Torretes de muixeranga i figures falconeres. Un estil que ens recorda molt el del Ball dels Locos de l’Olleria o el de la Muixeranga de Pego. Potser una nova manera de fer les coses està naixent.
Algemesí.
2016 va ser el primer any en què la Nova eixia al carrer en una desfilada de Carnestoltes, un seguici que s’havia perdut als anys 20. La recuperació de la tradició va coincidir amb l’elecció d’Algemesí com a seu de les Trobades d’ Escola Valenciana.
Enguany La Nova té programat per al 25 de febrer a les 21 h, celebrar el carnestoltes a la seua seu amb el tema “Els somnis: 20 anys somiant futur” que fa referència als XX anys del naixement de la colla.
Benimaclet – València.
El Carnestoltes de Benimaclet és el clàssic a l’hivern de festes amb muixeranga i dins del món muixeranguer a València. 12 anys de presència muixeranguera ininterrompuda i 11 per a la Muixeranga de València, xifres que es diuen prompte. Per als membres de la Muixeranga de València aquesta és una festa que esperen tot l’any.
Com ja vam dir l’any passat L’Assemblea de Veïns de Benimaclet i els músics d’Estrela Roja han intentat dur a cada convocatòria el màxim possible de manifestacions de cultura popular i açò ve donant-se des de fa 28 anys, enguany és la 29a convocatòria. Aquest va ser el marc on van actuar en els anys 90 El Ball dels Negrets de l’Alcúdia amb la seua formació masculina (a partir de 2004 s’incorporaren dones). Ho feren en diverses ocasions. Igualment actuà El Ball dels Locos de l’Olleria en els seus inicis, i anteriorment aquest Carnestoltes havia rebut la visita de la Jove Xiquets de Valls.
Quan es va produir l’expansió del Moviment de Recuperació de les Muixerangues (MRM) van aterrar un dia els membres de la Muixeranga de la Safor en els seus inicis i aviat van encomanar l’afició creant-se un pol d’atracció per a muixeranguers de diverses comarques i donant com a resultat el naixement de la colla de València al mateix barri de Benimaclet. Aquesta tardor farà 11 anys d’això. Concretament el 30 de novembre es va fer el primer assaig de la Muixeranga de València al local de l’Assemblea i debutà al carnestoltes. Alcoianets, Sènia, Ball de Gegantets, un Retaule per entrar a plaça, un intent de Torreta i per finalitzar un Pilar aixecat per sota van ser les figures d’aquell dia històric. Però aquella festa també va ser important per la música.
Ferran Navarro, mestre de l’Estrela Roja de Benimaclet va tindre una idea genial. Aquell dia sonà la Marxa de la Ciutat per acompanyar figures de Muixeranga. Una gran valentia retornar al poble aquesta arraconada melodia.
Cal destacar que enguany compta amb un encontre de tabal i dolçaina, dins del “Cicle”. Una cita obligada per als amants dels nostres instruments autòctons. Parlem doncs d’una suma de tradicions totalment consolidada a l’ hivern de festes amb muixeranga. Tot açò serà el cap de setmana dels dies 25 i 26 de febrer.
Russafa – València.
El “Carnaval” de Russafa que celebra la seua VII edició, té des dels seus inicis el propòsit de recuperar la memòria històrica del Carnaval de València (finals del segle XIX – finals de la II República) i la tradició carnavalesca dels grups d’immigrants, principalment comunitats llatines. Sense oblidar l’esperit crític i la sàtira pròpies d’aquesta festa popular, en el “Carnaval” de Russafa donem visibilitat a les reivindicacions dels moviments i entitats socials.
La celebració d’aquestes últimes edicions ha segut possible gràcies a la participació dels veïns, comerciants i col·lectius del barri, que col·laboren activament en les activitats socials, culturals i artístiques desenvolupades durant les setmanes prèvies a la desfilada dins del programa Russafa Cultura Viva. Aquest 25 de febrer, com cada any, 50 grups de diverses procedències i prop de 1000 persones desfilaran pels carrers del barri abillades amb disfresses o vestits típics dels seus països d’origen.
*informació extreta de http://russafaculturaviva.org/
Enguany seran dues muixerangues les que participaran d’aquest Carnaval del céntric barri de València. Es tracta de La Muixeranga La Torrentina i de la que ja sol ser habitual en aquesta celebració, La Jove Muixeranga de València. Comptant aquesta, ja van tres vegades consecutives que la jove colla del cap i casal participa en el Carnaval de Russafa. Ja ho va fer el dissabte 21 de febrer de 2005, així com en l’any 2016 quan la Jove tornà a participar, en aquella vegada acompanyada per la germanor d’alguns inquiets muixeranguers de Cullera. Com ja hem dit en altres ocasions, esperem que la presència muixeranguera en aquest carnestoltes s’acabe convertint en tradició.
CARNESTOLTES ESCOLARS AMB MUIXERANGA
VALÈNCIA. La Jove abans dels seu habitual assaig setmanal ha participat també al Carnestoltes del Ceip Santa Teresa al barri del Carme a València.
CASTELLÓ DE LA PLANA. La Muixeranga de la Plana ha participat al Carnestoltes del CEIP Gregal abans del seu assaig setmanal.
Pego recupera l’enfarinada i fa el primer seguici de Carnestoltes, del que esperem que dure molts anys i s’integre com un referent als carnestoltes més destacats de la geografia valenciana. Volem un hivern de festes amb muixeranga
Pego.
El Carnestoltes és una festa popular molt arrelada a Pego, però que ha sofert llargues prohibicions al llarg del temps, que van obligar a convertir-lo en una festa clandestina, on els grups d’amics havien de refugiar-se a les cases de camp per a poder evadir les autoritats i celebrar els carnavals. D’ahi ens ha quedat la tradició del dia de la Crosta, que se celebra el dimarts de Carnestoltes i on ha quedat la pervivència de la festa al llarg del temps.
El fet de veure’s apartat dels carrers, va fer que perguera moltes de les costums que anaven lligades a aquesta festa; les enfarinades o festa dels locos, els ninots i crítiques burlesques als balcons, o els balls, danses i cucanyes…
En la recuperació del carnestoltes als anys 80 del segle XX, va tornar als carrers i es va convertir en una gran festa de disfresses moderna que envaeix tot el poble. Atrau milers de joves d’arreu de les comarques centrals valencianes i de més lluny, a gaudir de la festa durant la nit del dissabte de Carnestoltes i el dissabte següent en La Pinyata, però que, fins a hores d’ara, li ha faltat recuperar la part tradicional de cultura popular, amb danses, muixerangues, gegants i bestiari, tan típics de les nostres festes.
Enguany s’ha aconseguit. Pego recupera l’enfarinada i fa el primer seguici de Carnestoltes, el qual esperem que dure molts anys i s’integre com un referent als carnestoltes més destacats de la geografia valenciana.
Hivern de festes amb muixeranga és un article de:
Saül Ortolà i Salva Vila.
Aquest article està relacionat amb
Hivern festes amb muixerangues 2017. Porrats